Qui era qui a l'Escola de Bibliotecàries : notícies biogràfiques del professorat, 1915-1972 / Assumpció Estivill Rius
Estivill i Rius, Assumpta


Barcelona : Edicions de la Universitat de Barcelona, DL 2016
238 p. : il. ; 24 cm (Biblioteca universitària) 
Bibliografia.
ISBN 9788447540150

Recull de notícies biogràfiques del professorat que va impartir classes a l'Escola entre 1915 i 1972. La publicació del llibre s'emmarca en les activitats organitzades per commemorar el centenari de la Facultat i apareix ara, just quan fa cent anys que la primera promoció acabava el primer curs a l'Escola. El treball s'organitza en cinc seccions: a la primera hi trobarem les notes biogràfiques dels directors, des d'Eugeni d'Ors fins a Rosalia Guilleumas, i les quatre següents corresponen a cadascuna de les etapes que marquen la història de l'Escola: el període fundacional, els anys de la dictadura de Primo de Rivera, la direcció de Jordi Rubió i Balaguer i els anys del franquisme.

Lectura i biblioteques populars : model de col·lecció i lectura a les biblioteques populars de la Mancomunitat de Catalunya: 1918-1922 / tesi doctoral que presenta Jordi Llobet Domènech ; directora: Asumpció Estivill Rius
Llobet i Domènech, Jordi


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2008
1 recurs electrònic
Programa de doctorat: Humanitats de l'Institut Universitat de Cultura de la Universitat Pompeu Fabra, bienni 2002/2004. Bibliografia.

Rosalia Guilleumas i Brosa, o la renovació de la biblioteconomia a Catalunya / Assumpció Estivill Rius
Estivill i Rius, Assumpta


En: Métodos de información. València. Vol. 1, núm. 1 (juny 2010), 19 p. : il. (Miscelánea) 
Notes. Referències bibliogràfiques.

Entre 1969 i 1983 Rosalia Guilleumas i Brosa (1924-2007) va ocupar càrrecs directrius de primera línia dins del sistema bibliotecari català. Per a les biblioteques i les institucions que havien viscut en l'immobilisme més patètic durant els darrers trenta anys, aquella etapa final del franquisme era un moment ple de reptes i d'oportunitats per superar l'atròfia de les darreres dècades. Rosalia Guilleumas, com a directora de la Biblioteca Provincial i Universitària de Barcelona (1969-1980), de la Biblioteca de Catalunya (1973-1983), de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona (1973-1982) i de l'antiga Escola de Bibliotecàries (1973-1982), va realitzar una molt bona labor de gestió per modernitzar aquestes institucions. En el cas de l'Escola, no sols va posar al dia la institució acabant amb el seu caràcter exclusivament femení i renovant-ne el pla d'estudis, sinó que a més va aconseguir vèncer tots els esculls que dificultaven el reconeixement dels ensenyaments com a estudis universitaris. Va ser gràcies a la seva labor que es va aprovar la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació i que l'Escola passés a tenir el rang d'Escola Universitària adscrita a la Universitat de Barcelona. Si bé Guilleumas va destacar també en els estudis filològics, aquest treball se centra en la seva activitat de gestió bibliotecària.

Las bibliotecas populares de Barcelona como espacios de socialización durante el segundo franquismo, 1957-1975 / Assumpció Estivill Rius
Estivill i Rius, Assumpta


En: BID : textos universitaris de biblioteconomia i documentació. Barcelona, núm. 30 (juny 2013), [21] p. (Artículos) 
Resums en castellà i anglès. Hi ha també una versió en català.

Objectius: analitzar com han evolucionat les activitats culturals de les biblioteques populars de la província de Barcelona en iniciar-se el període que va de 1959 a 1975, l'anomenat "segon franquisme", i com evolucionen al llarg d'aquests anys. Examinar les temàtiques tractades en els actes organitzats; l'interès que presenten per a les poblacions respectives i com s'adapten a una societat que està experimentant canvis profunds; la presència dels moviments socials i culturals que sorgeixen amb força en aquell moment; el paper que hi tenen el català i la cultura catalana; les aliances locals, i fins a quin punt aquelles activitats estan pautades des del poder o responen a la iniciativa de les bibliotecàries. Metodologia: es parteix del buidat i de l'anàlisi dels actes realitzats a cada una de les biblioteques populars de la Diputació de Barcelona entre 1957 i 1975, tal com es ressenyen a les memòries de l'Anuario de la Biblioteca Central y de las populares y especiales. Es tenen en compte les biblioteques populars pròpiament dites i també les filials que són estables i que tenen una persona que se'n fa càrrec. Resultats: és en el anys seixanta quan les biblioteques populars són més actives en accions d'extensió cultural. En general, estan ben integrades a les poblacions respectives i, gràcies a la empenta de les responsables, els lectors poden seguir de prop els moviments culturals que emergeixen a la capital: representacions de teatre independent, sessions de teatre llegit, de cinefòrum, recitals de la Nova Cançó, etc. Les biblioteques recuperen l'objectiu culturalitzador que tenien en el període fundacional i reprenen amb dedicació la tasca de difusores del català i de la cultura catalana. També, com en aquella etapa, tornen a ser espais políticament neutres, d'una neutralitat que no és integradora sinó excloent, i per això resten al marge d'algunes de les inquietuds socials i polítiques de la societat civil.

Les biblioteques populars de Barcelona com a espais de socialització durant el segon franquisme, 1957-1975 / Assumpció Estivill Rius
Estivill i Rius, Assumpta


En: BID : textos universitaris de biblioteconomia i documentació. Barcelona, núm. 30 (juny 2013), [21] p. (Articles) 
Resums en català i anglès. Hi ha també una versió en castellà.

Objectius: analitzar com han evolucionat les activitats culturals de les biblioteques populars de la província de Barcelona en iniciar-se el període que va de 1959 a 1975, l'anomenat "segon franquisme", i com evolucionen al llarg d'aquests anys. Examinar les temàtiques tractades en els actes organitzats; l'interès que presenten per a les poblacions respectives i com s'adapten a una societat que està experimentant canvis profunds; la presència dels moviments socials i culturals que sorgeixen amb força en aquell moment; el paper que hi tenen el català i la cultura catalana; les aliances locals, i fins a quin punt aquelles activitats estan pautades des del poder o responen a la iniciativa de les bibliotecàries. Metodologia: es parteix del buidat i de l'anàlisi dels actes realitzats a cada una de les biblioteques populars de la Diputació de Barcelona entre 1957 i 1975, tal com es ressenyen a les memòries de l'Anuario de la Biblioteca Central y de las populares y especiales. Es tenen en compte les biblioteques populars pròpiament dites i també les filials que són estables i que tenen una persona que se'n fa càrrec. Resultats: és en el anys seixanta quan les biblioteques populars són més actives en accions d'extensió cultural. En general, estan ben integrades a les poblacions respectives i, gràcies a la empenta de les responsables, els lectors poden seguir de prop els moviments culturals que emergeixen a la capital: representacions de teatre independent, sessions de teatre llegit, de cinefòrum, recitals de la Nova Cançó, etc. Les biblioteques recuperen l'objectiu culturalitzador que tenien en el període fundacional i reprenen amb dedicació la tasca de difusores del català i de la cultura catalana. També, com en aquella etapa, tornen a ser espais políticament neutres, d'una neutralitat que no és integradora sinó excloent, i per això resten al marge d'algunes de les inquietuds socials i polítiques de la societat civil.

L'Escola de Bibliotecàries: 1915 - 1939 / Assumpta Estivill i Rius
Estivill i Rius, Assumpta


Barcelona : Diputació de Barcelona, 1992
508 p. : il. ; 24 cm (Quaderns de treball, 12) 
ISBN 8477941769

Història dels primers 25 anys de l'Escola de Bibliotecàries, precedent de l'actual Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB. Fruit de la tesi doctoral de l'autora, a partir de materials d'arxiu, el llibre ens presenta l'Escola com un dels pilars del sistema de biblioteques endegat per la Mancomunitat de Catalunya. S'estudia el projecte del centre, inspirat per Eugeni d'Ors, els plans d'estudis de les diferents etapes, el professorat i les característiques de l'alumnat -sempre femení- de les diferents promocions.